Back نسبية خاصة مضاعفة Arabic Doubly special relativity English Relatividad doblemente especial Spanish نسبیت خاص مضاعف Persian Relativité doublement restreinte French 二重特殊相対論 Japanese Двойная специальная теория относительности Russian Dubbelt speciella relativitetsteorin Swedish 雙重狹義相對論 Chinese

Relativitat doblement especial

La relativitat doblement especial (DSR) – també vanomenada relativitat especial deformada – és una teoria modificada de relativitat especial en la que no hi ha només un observador-velocitat màxima independent (la velocitat de la llum), sinó també un observador-escala d'energia màxima independent i escala de longitud mínima (el Planck energia i Planck longitud).[1]

Els primers intents de modificar relativitat especial per introduir un observador independent de longitud va ser feta per Pavlopoulos (1967), qui va calcular aquesta longitud sobre 10
metres[2][3] En el context de gravetat quàntica, Giovanni Amelino-Camelia (2000) va introduir el que ara és anomenat la relativitat doblement especial, per proposar una proposta específica de conservar la invariància de la Planck longitud 10 ^−36 m.[4][5] Això va ser reformulat per Kowalski-Glikman (2001) en termes d'un observador-independent massa de Plancl.[6] Un model diferent, inspirat al de Amelino-Camelia, va ser proposat el 2001 per João Magueijo i Lee Smolin, qui també es va enfocat en la invariància de Planck energia.[7][8]

Es va adonar que hi ha, efectivament, tres tipus de deformació de la relativitat especial que permeten aconseguir una invariància de l'energia de Planck; ja sigui com a energia màxima, com a impuls màxim o ambdues coses. Els models DSR possiblement estan relacionats amb la gravetat quàntica de bucle en dimensions 2+1 (dos espais, un temps), i s'ha conjecturat que també existeix una relació en dimensions 3+1.[9][10]

  1. ↑ Amelino-Camelia, G. «Doubly-Special Relativity: Facts, Myths and Some Key Open Issues». Symmetry, 2, 4, 2010, pàg. 230–271. arXiv: 1003.3942. Bibcode: 2010rdtp.book..123A. DOI: 10.3390/sym2010230.
  2. ↑ Pavlopoulos, T. G. «Breakdown of Lorentz Invariance». Physical Review, 159, 5, 1967, pàg. 1106–1110. Bibcode: 1967PhRv..159.1106P. DOI: 10.1103/PhysRev.159.1106.
  3. ↑ Pavlopoulos, T. G. «Are we observing Lorentz violation in gamma ray bursts?». Physics Letters B, 625, 1–2, 2005, pàg. 13–18. arXiv: astro-ph/0508294. Bibcode: 2005PhLB..625...13P. DOI: 10.1016/j.physletb.2005.08.064.
  4. ↑ Amelino-Camelia, G. «Testable scenario for relativity with minimum length». Physics Letters B, 510, 1–4, 2001, pàg. 255–263. arXiv: hep-th/0012238. Bibcode: 2001PhLB..510..255A. DOI: 10.1016/S0370-2693(01)00506-8.
  5. ↑ Amelino-Camelia, G. «Relativity in space–times with short-distance structure governed by an observer-independent (Planckian) length scale». International Journal of Modern Physics D, 11, 1, 2002, pàg. 35–59. arXiv: gr-qc/0012051. Bibcode: 2002IJMPD..11...35A. DOI: 10.1142/S0218271802001330.
  6. ↑ Kowalski-Glikman, J. «Observer-independent quantum of mass». Physics Letters A, 286, 6, 2001, pàg. 391–394. arXiv: hep-th/0102098. Bibcode: 2001PhLA..286..391K. DOI: 10.1016/S0375-9601(01)00465-0.
  7. ↑ «Lorentz invariance with an invariant energy scale». Physical Review Letters, 88, 19, 2002, pàg. 190403. arXiv: hep-th/0112090. Bibcode: 2002PhRvL..88s0403M. DOI: 10.1103/PhysRevLett.88.190403. PMID: 12005620.
  8. ↑ «Generalized Lorentz invariance with an invariant energy scale». Physical Review D, 67, 4, 2003, pàg. 044017. arXiv: gr-qc/0207085. Bibcode: 2003PhRvD..67d4017M. DOI: 10.1103/PhysRevD.67.044017.
  9. ↑ «Quantum symmetry, the cosmological constant and Planck-scale phenomenology». Classical and Quantum Gravity, 21, 13, 2004, pàg. 3095–3110. arXiv: hep-th/0306134. Bibcode: 2004CQGra..21.3095A. DOI: 10.1088/0264-9381/21/13/002.
  10. ↑ «2+1 gravity and doubly special relativity». Physical Review D, 69, 4, 2004, pàg. 044001. arXiv: hep-th/0307085. Bibcode: 2004PhRvD..69d4001F. DOI: 10.1103/PhysRevD.69.044001.

Developed by StudentB